Bandes com Nirvana i R.E.M. van mostrar una manera diferent de fer rock. Sense el glamour dels 0 i des de circuits diferents van protestar contra cert snobismo que s'havia instal·lat en l'escena musical.
I no van ser els úics. Molts artistes de principi dels 90 van aportar noves mirades. Metallica va encapçalar una llarga llista de grups que van renovar l'heavy metal. Van aparèixer noms com Bjork i Beck, que els van donar a les discogràfiques un mal de cap quan van voler etiquetar-los.
Una de les bones bandes dels 90, tan efímera com influent, va ser Pixies. El grup liderat per Black Francis va gravar cinc discos en cinc anys, entre 1987 i 1991, amb un gran reconeixement entre els seus parells i poc èxit comercial. D'ells va treure Nirvana el minimalisme i els canvis de velocitat i volum que cridarien tant l'atenció en Nevermind.
Avançada la dècada, la banda anglesa Radiohead va publicar un dels millors discos dels 90: Ok Computer. En aquest àlbum es resumeix com en cap altre l'estat d'ànim de l'època. L'augment en l'ús de la tecnologia, la globalització, i cert neguit per la fi de segle es reflecteixen en cançons d'atmosferes canviants i lletres sense tornades. La banda favorita de Thom Yorke, el líder de Radiohead, és ni més ni menys que Pixies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada